Amministrazione Trasparente
Blog Ufitziu Limba Sarda de PlanÓrgia e Montiferru otzidentale
Dischente
Calcolo IMU
Associazione Borghi Autentici d'Italia
Bando via SMS
PUC IN ADOZIONE
 
 

Publicatziones promossas dae su Comune de Iscanu:

 

Giacomino Zirottu, Iscanu – Storia di una comunità sarda, La Poligrafica Solinas, Nuoro, 1999

S’istòria de Iscanu in un’òpera esauriente de chirca e istùdiu fata dae su prof. Giacomino Zirottu in sos archìvios de Istadu, comunales, vescoviles, parrochiales, in sas bibliotecas e in su fundu P. Lutzu.

Unu tratadu de interessu mannu pro totu sos Iscanesos e pro chie cheret connòschere prus bene custa (b)iddighedda posta in su coro de su Monteverru.

Si partit dae sa preistòria de sa (b)idda fintzas a arribare a su Noighentos, analizande a pustis sa comunidade in su tempus modernu, sa religione, sos òmines de importu, sos datos subra sa populatzione, sos topònimos.

A ùltimu, una antologia rica de documentos chi partint dae sa donatzione de sa crèsia “de Santu Pedru de Iscanu” fata dae Antine I de Laccon a s’Èremu de S. Salbadore de Camàldule finas a arribare a sas delìberas de sos Cussizos Comunale de sos primos annos de su Noighentos.

 

 

Nanni Delogu, Sant’Antiogu de Iscanu – Appunti di storia e tradizione, Tipografia Fonsarda, Casteddu, 1999

In custa publicatzione, nàschida in printzipiu comente Cuadernu de sa Pro Loco de Iscanu, Nanni Delogu (chi nd’est istadu presidente pro annos meda) si proponet de sintetizare sas notìtzias subra sa devotzione a su màrtire sulcitanu tantu veneradu in Iscanu dae sos tempos antigos.

Pro cumintzare benit publicada una editzione maniscrita de sa novena (de autore anònimu) chi est datada a su 1865. In fatu bi nd’at un’àtera de su 1966, impreada finas a dies de oe, e posca una versione in italianu pagu connota.

In mesu de s’òpera b’at notìtzias interessantes subra de s’istòria de sa crèsia de campagna, sa vida de su Santu (leada dae un’antiga biografia) e sa festa bida in annos consecutivos cun ogios de iscritores famosos.

 

 

Pierpaolo Piludu, Pòsidos, Condaghes, Casteddu, 1999

S’ispetàculu teatrale Pòsidos naschet dae una chirca fata pro una tesi de làurea. S’autore (originàriu de Iscanu) paris cun sa cumpagnia Cada Die Teatro at biazadu cun cust’ispetàculu peri s’Itàlia ammustrande in cale manera si naraint sos contos in bidda sua.

Protagonistas de custu lìberu sunt sos naradores de Iscanu, cun s’abilidade chi tenent e su patrimòniu de contos e paristòrias chi benint tramandadas dae babbu in fizu.

Pòsidu est sa prenda cuada, tentada dae custodes chi òbrigant a bìnchere proas de atza manna. Sas istòrias sunt sos contos de foghile chi unu tempus si naraint a sos pitzinnos e chi tenent comente protagonistas sos mortos (sas ànimas) o su dimòniu.

 

 

Maddalena Dettori, Scano di Montiferro – Realtà e prospettive, Grafiche Editoriali Solinas, Nuoro, 2002

Cun cust’istùdiu, nàschidu comente tesi de làurea, benit delineadu su profilu de Iscanu cun su disizu de dare risposta a sa domanda (posta in s’introdutzione) “Ite est s’atrativa chi tenet Iscanu pro sos abitantes, chi amant sa (b)idda issoro de amore profundu?”.

Cun un’anàlisi atenta, chi tocat sos aspetos naturalìsticos, istòricos, econòmicos, culturales e religiosos, sa realidade de sa (b)idda benit analizada pro nde tènnere una connoschèntzia crara e nde pòdere cumprèndere s’identidade.

In ùltimu, si analizant sas lìnias de evolutzione chi ant originadu sa realidade de oe, e subra igue Maddalena Dettori si frimat pro esaminare sos setores potentziales de isvilupu pro unu cras.

Un’òpera monogràfica chi tenet su mèritu de ordinare e de dare coerèntzia a sos iscritos chi faeddant de Iscanu, numerosos ma a bortas incumpretos.

 

 

Vinuccia Marras, Isculta… Ti naro unu contuFiabe di magia a Scano Montiferro ed altri racconti, Grafiche Editoriali Solinas, Nuoro, 2003

S’arte antiga de nàrrere contos, chi esistiat in totu sas comunidades de s’antighidade, torrat a bìvere in custa chirca etno-antropo-sotziològica chi tenet su mèritu mannu de àere salvadu in extremis dae s’immèntrigu paristòrias e contos meda chi, tramandados in sos sèculos passados, in custos ùltimos annos sunt azomai isparidos a pustis de s’arrivu de sa televisione.

Vinuccia Marras, cun sensibilidade e cumpetèntzia raras, ammustrat su mundu incantadu presente in sas paràulas de sas ‘mastras de sos contos’, fèminas chi ischiant creare e dare vida a unu mundu de fantasia, prenu de pòsidos, de dimònios e de fadas, de superstitzione e de credèntzias religiosas…

Dae custa chirca fata ‘in su terrinu’ in manera meticulosa nd’essit a pizu sa realidade culturale e sotziale de sa (b)idda e sas raighinas longas chi aunint su presente a su tempus passadu, in una tessidura de raportos umanos e de faeddos chi faghet de custu lìberu “unu (b)iazu de s’ànima intro de s’universu piticu ma mannu de (b)idda mia”.

 

 

Gianfranco Rosa, Modellos e Modas, Editrice S’Alvure, Aristanis, 2003

Un’istùdiu aprofundidu de unu gènere de poesia traditzionale ùnicu e antigu meda: sos modellos e sas modas.

De custu argumentu esistint pagos iscritos, mancari siat s’espressione prus manna de s’arte de sa retroga in Sardigna e mancari tenzat poetas famosos (pro nde nàrrere unu: su poeta Pittanu Morette de Tresnuraghes).

Cun unu tribàgliu aprofundidu andadu a in antis pro paritzos annos, Gianfranco Rosa de Iscanu analizat sas tècnicas ideadas e aplicadas dae sos poetas, arrivande a ispricare sos mecanismos chi regulant unu gènere poeticu pagu connotu.

Custa òpera, ùnica in su gènere sou, ponet sas bases pro istùdios futuros chi arrivent a dare risposta fintzas a s’interrogativu subra de sas denominatziones de sos cumponimentos (trintases, trintanoe, vintises…) chi no agatant cunfirma in peruna de sas caraterìsticas de sos testos.

 

 

Cesare Augusto Cherchi, I mulini idraulici di Scano Montiferro, Grafiche Editoriali Solinas, Nuoro, 2005

Unu tribàgliu curadu meda chi, partinde dae sa descritzione de logos, istruturas e tècnicas de sos mòlinos de abba antigos, dat un’idea crara de sa vida in sos oros issoro e de sos òmines chi b’ant tribagliadu e vìvidu.

S’òpera impreat una chirca fata in antis e mai publicada denominada La via dei mulini, nàschida dae un’idea de sa cooperativa iscanesa S’Olòstriu. In cust’òpera b’at un’indàgine naturalìstica, istòricu-archeològica e antropològica subra de su territòriu inue ant operadu sos mòlinos de abba de Iscanu, chi oe sunt abandonados de su totu.

Cesare Cherchi, architetu, in custu lìberu mustrat carchi idea pro torrare a dare dignidade produtiva a sos mòlinos produinde energia eletrica generada dae sa fortza idràulica.

Cun cust’òpera, chi si agiunghet a sas monografias chi si riferint a Iscanu, benit iscritu un’àteru capìtulu subra de sa (b)idda e si iscoprit unu mundu azomai immentrigadu, chi in antigu fuit parte de s’ànima econòmica sua.

 

 

 

Publicatziones in argumentu de limba sarda

 

Antiogu Cappai Cadeddu, Un condannato a morte che gode di ottima salute – Lo stato della lingua sarda nella comunità di Scano Montiferro, Condaghes, Casteddu, 2002

Su lìberu esponet un’istùdiu sotziulinguìsticu, integradu dae una incuadradura istòricu-crìtica, chi evidèntziat una beridade cuntradditòria: mancari sa limba sarda siat presente azomai in totus sos àmbitos de sa comunicatzione de ogni die, non benit però imparada a sos prus giòvanos.

In s’anàlisi istòrica, cumpretada dae s’indàgine istatìstica a cura de su prof. Roberto Bolognesi de s’Universidade de Groninga, s’autore evidentziat sas contraditziones presentes in una comunidade chi, mancari afirmet de amare sa limba sarda, non l’imparat prus a sos pitzinnos decretande·nde in custa manera sa cundenna a morte segura.

Iscàrriga su file

 

 

 

 

Gianfranca Piras e Maria Giovanna Serchisu, A b’enis, ajò? Mini-decalogo bilingue per tornare all’uso del sardo in tutti i contesti della vita sociale, Grafiche Editoriali Solinas, Nuoro, 2003

A pustis de su Condannato a morte benit custu libereddu chi ammustrat in deghe règulas fàtziles e concretas carchi critèriu de base pro torrare a faeddare su sardu e a l’imparare a sos pitzinnos, dande·li visibilidade in totu sos cuntestos de sa vida de ogni die.

Iscàrriga su file

 

 

Sa Missa – Traduzione della S. Messa in lingua sarda scanese, Grafiche Editoriali Solinas, Nuoro, 2004

Innovativu, bidas sas dificultades de sa matèria tratada, est custu libereddu inue benit presentada sa tradutzione in limba iscanesa de sa S. Missa e de sas oratziones printzipales de su ritu catòlicu.

Comune di Scano di Montiferro
Piazza Montrigu 'e Reos
09078 - Scano di Montiferro (OR)
tel: 0785 32000 - fax: 0785 32666 - CF 800 0439 095 3
Pannello di controllo | sito realizzato da Matteo Chessa - www.matteochessa.it